10.000 humans edicions varen ser creades l’any 1989 amb la intenció d’editar publicacions essencialment gràfiques, sense respectar gèneres ni disciplines, fora de moda. La intenció fou treure coses que vèiem als tallers i a les cases, però no a les llibreries. Productes que es poguessin difondre, enfront de l’obra única. Sense numerar ni signar, enfront de l’obra gràfica. Coses que ens excitaven, que consideràvem imprescindibles. Material que lligava amb les autoedicions però fugint de la precarietat forçada: servint-nos dels mitjans que la tecnologia oferia o dedicant el temps que l’economia desaconsellava. De fet no eren edicions de luxe, sinó edicions adeqüades a cada projecte particular, a mida del desig. Varem proclamar: volem exhumar productes socialment estèrils, impermeables a l’èxit i de circulació controlada,i així ho férem de manera sistemàtica, cruel i meticulosament esburbada fins a l’any 1993. Escenificant un potlatch fora mida les edicions s’estimbaren per aquella data, com a consequència de la ruïna personal i no editorial, ja que mai no estaren sotmeses a les lleis del benefici. A partir del 93, 10.000 HUMANS entra en una fase d’hibernació indefinida en la qual perdura, immaterial. Durant els cinc anys en què el projecte es posà en pràctica es varen establir esporàdiques connexions internacionals, ens vàrem veure parcialment arrossegats dins els aiguamolls del mail art i vàrem realitzar intercanvis puntualment profitosos. Òbviament fórem estafats, malbaratats i hiperventilats per la major part dels nostres proveïdors, distribuidors i bonyarruts col.laboradors de la petita i mitjana empresa, cosa que mai ens va sebre massa greu, ja que ens va permetre presenciar misèries humanes que rarament es mostren als documentals. Com que posseïm encara un estoc considerable que valoram en un grau extrem, és la nostra intenció continuar distribuint els llibres, sense saldar i variant els preus en funció de la interpretació de la teoria de les catàstrofes de René Thom, fins a exhaurir les nostres existències. O els nostres dies, que vé a ser el mateix.

Anuncis