Les relacions de 10.000 humans amb els mitjans de comunicació han estat tan escasses com conflictives. Na Bettina Dubcobsky a El Día de Baleares va ser l’excepció: puntualment es va fer ressó de les edicions, sense cap compromís ni condició, a mesura que comunicàvem l’aparició de les noves publicacions. L’insignificant diari El País, per contra, ens va proporcionar un exemple d’autoritarisme i censura. També d’arbitrarietat, però això ja ens agrada. A finals de 1989, la col·laboradora Felisa Igual va lliurar al seu cap a la secció El País Estilo una breu ressenya que donava fe del naixement de les edicions. Acompanyava l’escrit la fotografia de Mercè Socías que servia de presentació del projecte, és a dir, el fetus de moneia amb els ossos tintats que s’exhibia llavors al Museu Zoològic de Barcelona i que podeu veure  a l’entrada fetus (1989) d’aquest mateix bloc. L’esmentat cap, Jesús Rodríguez, va considerar improcedent la imatge i va condicionar la publicació de la ressenya al subministrament d’un complement gràfic més inocu als seus ulls. Com és natural, 10.000 humans es va negar en rodó a substituir la imatge i mai aparegué en aquell mitjà, cosa que encara ens té considerablement preocupats. Tampoc cal dir que tan sols vàrem haver d’esperar unes setmanes per contemplar a un dels reportatges del suplement dominical un d’aquests fetus humans massolats que tant ens agraden a nosaltres i a les organitzacions pro-vida, servint d’il·lustració a un reportatge sobre l’avortament. L’elasticitat de la norma, l’estupidesa que governa els caps. A una entrada futura és probable que expliquem perquè 10.000 humans tampoc va aparèixer mai a Diario de Mallorca.

La fotografia que acompanya aquesta entrada és també de Mercè Socías, també es va fer al Museu Zoològic de Barcelona i va ser reproduïda, amb trama gruixada i en blanc i negre a la publicació In Extremis.

Anuncis