boca-dit duoPotser, lector, mentre devoraves aquest bloc, hauràs tengut l’experiència enervant de trobar, acompanyant les imatges i els textos que tan minuciosament seleccionam per a ningú, un putrefacte requadre publicitari. Aquesta quadrícula d’escòria no has de computar-la com una provocació en el nostre haver. Els ronyosos requadres de publicitat no se’ns mostren quan elaboram meticulosament la nostra aportació senil a la raça humana que constitueixen les entrades d’aquest bloc. Simplement, succeeix que un dels infinits punts que conformen les condicions contractuals de l’empressa WordPress (el punt 10, exactament) indica la possibilitat que ocasionalment apareixi publicitat a l’espai privat dels blocs, tot amb la intenció més pura de preservar la seva gratuïtat per a l’usuari. Gratuït per a qui? Per a nosaltres, com usuaris, ho ha estat fins el moment que ens adonàrem de l’existència d’aquests anuncis que contravenen frontalment la nostra política i els nostres gustos (els óssos castrats de Tous, la usura hipòcrita del BBVA…). Investigant el tema, descobrírem que l’empresa que ens hostatja -és a dir que ens té, des d’ara, com a hostatges i no com a hostes- ens demanava 30 dòlars a l’any per permetre’ns tornar a tenir el bloc fora anuncis publicitaris. Textualment: 10. Advertisements. Automattic reserves the right to display advertisements on your blog unless you have purchased an Ad-free Upgrade or a VIP Services account. (…) To support the service (and keep free features free), we do sometimes run advertisements. We try hard to make the ads discreet and effective and only run them in limited places. If you would like to completely eliminate ads from appearing on your blog, we offer the No-Ads Upgrade.

dona mà blauIdò bé, li hem donat voltes, hem anat a dormir, hem somiat amb narvals i hem pagat els 30 crèdits: ens fa una vessa infinita reinstal·lar-nos en una altra plataforma, més pensant que si es comporten així aquests negociants (l’humà que interactua en nom de WordPress respon al nom de Matt, exhibeix permanentment el somriure idiota del triomfador i duu incrustat al seu cap ciberanormal una gorreta de papanoel ccedim al servei en temps nadalenc]: es pot ser més cretí?) qualsevol altre també ho farà. D’altra banda, la feta ens ha ensenyat molt sobre aquesta magnífica xarxa incorpòria i les servils reaccions dels usuaris (vid. http://en.blog.wordpress.com/2008/09/18/go-ad-free/). Majoritàriament agraeixen la possibilitat de pagar (i una quantitat tan minça!, repeteixen insistentment) per no tenir anuncis al seu ciberespai privat. Tan sols hi ha qualcú que es queixa per no compartir els beneficis i un altre parell que s’irriten enviant a prendre per cul el simpàtic Matt Mullenweg.

dona putejada marró 2Com financiar, així, aquests serveis gratuïts? Ho hem de dir nosaltres que ni tan sols hem pogut mantenir en actiu unes excèntriques edicions desviades? Ni ho sabem ni ens importa, per ser clars. Però, en aquests temps d’eufemismes i bavosos, val la pena insistir: 1) Estam perfectament ensinistrats des de la infància per pagar tots els serveis que utilitzam. 2) De fet, tot es paga SEMPRE, d’una o altra manera. És el nou contracte social, l’imbatible fang liberal a on tots lluitam sense objecte. 3) Però si l’usuari paga, el servei NO és gratuït. I si altres paguen per publicitar-se entre els continguts que l’usuari genera i penja, ara sí, gratuïtament a la xarxa, el servei TAMPOC és gratuït. La plusvàlua sura, com la pelvis.

boca duo verdLes imatges: sèrie de dones moderadament torturades preparada per servir de propaganda a 10.000 humans edicions.

Advertisements