culcagantJesucristCompletexhorthôtel-dieumengelesobre fetusstarkeIV reichEl planeta Terra està estibat de presències sense pes i mediocritats autosatisfetes, però també hi trobam aparicions que ens fulminen i calen foc al nostre estupor. N’hi ha de ben properes, nucleòtids d’un adn que dóna forma al temps i l’espai. Referents inequívocs, fenomens exactes. Taller Llunàtic ho són, per si qualcú ho dubtava. Els dibuixos de Cabot ens fan perdre el cap. De l’inici de les edicions, Rafel Alomar va proposar a Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic editar una publicació amb 10.000 humans. No es va arribar a realitzar, però una creu de merda dibuixada per ell encetava el dirty love authopsy de Richard Bruno, la darrera edició de 10.000 humans. 1994. Allò que, llavors i ara, ens atreu de Taller Llunàtic no és tan sols la seva caparrudesa, la fidelitat als seus odis i la seva precisió en localitzar i ferir els seus enemics. Ens atreu la forma que han adoptat, la selecta excentricitat dels seus referents, les fronteres que traspassen i la intensitat amb què ho manifesten. Transgressió i rigor. Pulsió i deliri. L’arbitrarietat autoconscient -borbollant dels cossos mentals que som- enfront de les Grans Causes.

Les imatges: Cul cagant Jesucrist. Correspondència enviada per Taller Llunàtic 1991, 1992 i 1994. 2 postals anunciant la sortida del llibre La vida pornogràfica de Jesucrist: boixar porcs.

Anuncis