HOLDmod colorgall colorserp 2cocell colorguinea pigTornen a sempentejar-nos les tempestes de setembre mentre els testicles de Carlos Delgado regalimen a dojo sobre els cranis dels càrrecs del Govern de les Illes Balears. Des del seu redol, el menystingut ventríloc paranormal Joan Punyet Miró parla en nom del seu padrí i mira per que res es bellugui massa. Els promotors culturals debaten, com d’habitud, sobre doblers i dignitat. El cap dels galeristes de Palma, l’ultra-pijo Xavier Fiol, critica les manifestacions reivindicatives a la seva Nit de l’Art argumentant que espenyen un event per al qual els nins artistes han estan treballant tot l’any. Això per referir-nos tan sols al que contemplam des del terrat de ca nostra. No entenem com així no hi ha més morts.

Els senyals són inequívocs: arribam a un punt d’inflexió en aquest bloc, definitivament documental, que augura la seva pròxima conclusió.

Lector fidel (del qual res esperam), ja hauràs fitat quina és la nostra única constant. L’hem afinat durant la redacció d’aquestes notes i ens durarà el que hagi de durar: sentim una atracció inesgotable cap al comportament maniàtic. Pensam que les manies són l’únic element de caràcter que val la pena conrear. O, per ser més precisos, tan sols aquells elements del nostre caràcter que assoleixen la categoria irreflexiva, obsessiva, energètica, lleugerament dolorosa i plaent de la mania són dignes de ser potenciats. Tan sols d’ells podem esperar que ens amarin, ens fixin i ens projectin cap a la implosió còsmica i la rebel·lió social. La mania arrela a l’inconscient, va més enllà dels seus símptomes (terme mèdic i peioratiu que també ens fascina: el malalt s’aferra als seus símptomes) i al seu damunt es basteixen les millors relacions humanes.

Les imatges: sèrie d’animals sostinguts preparada per servir de propaganda a les edicions 10.000 humans. 1991-2013.
Les fonts: els diaris Ara i Diario de Mallorca de les darreres setmanes (setembre, 2013); Sigmund Freud, La histèria.

Anuncis