acapulcobaar netmixelvoladorsPer què àngels? Per què un món sense dolor (però no un món insensible), tou, com el dels dibuixos animats? Potser pels mateixos motius que els films pornogràfics desafien la llei de la gravetat i l’hàbit assenyat del mínim esforç. Per què la mutació tendeix cap a l’inflable en comptes d’assajar la mutiplicació orgànica de la nova carn o, directament, la biotecnologia del cyborg? Potser per vincular-se a la pròpia nissaga, la que ens ha triat o hem volgut triar, la marítima i àeria, la  decadent i moderna del turisme i el futurisme, un horitzó de progrés que al segle XXI tan sols ens ha deixat mecanismes obsolets, material d’esbucament, relacions de sotmetiment. Pere Joan no tenia exactament cap projecte de publicació a 10.000 humans. De fet, a l’època que les edicions foren més actives, ell es movia per canals de publicació esparsos, eixancat-se de forma inversemblant entre l’obra personal i l’encàrrec. Potser ens hagués abellit mostrar la seva vessant sinistra, familiar. Aquestes perspectives oníriques i quasi psicodèliques, déjà vus d’un món que es desfà en un camp de possibilitats -el mateix camp de possibilitats que la política ens nega i la follia ens reclama-, la malaltia de les nostres nissagues, la benzina de les nostres sectes, la nostra inconcebible inadaptació, els nostres gens caníbals, dormen en el finíssim tel de cel·lulosa i àcars de les pàgines extraviades.