windsor 2windsor 4windsor 3windsor 1La col·lecció de fotografies de la sabateria Windsor ens va fascinar. No hi apareixia cap presència viva, no provenien de l’àmbit artístic ni tenien més pretensió que reflectir l’atractiu dels objectes del món i el joc de forces que estableixen els objectes del món. No en sabiem ni l’autor, però presentaven qualque cosa latent -que no podia ser la famosa aura benjaminiana, ja que eren estampes susceptibles de reproducció infinita- que ens feia bavar extasiats. Les 4 fotografies eren fetitxes a compartir. Ens les va passar Francisca Miró, en aquell temps propietària de la botiga del carrer Colom de Palma. Allò que ens intrigava no era la història, ni el petit comerç, ni les ciutats submergides o els detritus que hi suren a la superfície. Ens interessaven exactament les fotografies: tenir-les a les mans, posar-les a l’alçada dels nostres ulls. Menjar-nos-les. Li donàrem voltes a com publicar-les. Vàrem decidir tramitar-les com a postals, sense cap element que les lligàs, per afavorir en elles una vida errant i exposar-les a tots els atzars. Imatges extraviades, estats de coses que no han de mester traducció. Les imprimírem en quatricromia per conservar els tons aleatoris dels originals.