acapulcobaar netmixelvoladorsPer què àngels? Per què un món sense dolor (però no un món insensible), tou, com el dels dibuixos animats? Potser pels mateixos motius que els films pornogràfics desafien la llei de la gravetat i l’hàbit assenyat del mínim esforç. Per què la mutació tendeix cap a l’inflable en comptes d’assajar la mutiplicació orgànica de la nova carn o, directament, la biotecnologia del cyborg? Potser per vincular-se a la pròpia nissaga, la que ens ha triat o hem volgut triar, la marítima i àeria, la  decadent i moderna del turisme i el futurisme, un horitzó de progrés que al segle XXI tan sols ens ha deixat mecanismes obsolets, material d’esbucament, relacions de sotmetiment. Pere Joan no tenia exactament cap projecte de publicació a 10.000 humans. De fet, a l’època que les edicions foren més actives, ell es movia per canals de publicació esparsos, eixancat-se de forma inversemblant entre l’obra personal i l’encàrrec. Potser ens hagués abellit mostrar la seva vessant sinistra, familiar. Aquestes perspectives oníriques i quasi psicodèliques, déjà vus d’un món que es desfà en un camp de possibilitats -el mateix camp de possibilitats que la política ens nega i la follia ens reclama-, la malaltia de les nostres nissagues, la benzina de les nostres sectes, la nostra inconcebible inadaptació, els nostres gens caníbals, dormen en el finíssim tel de cel·lulosa i àcars de les pàgines extraviades.

Anuncis

graphic books 93 colorProductes estèrils des de 1989.

Full informatiu de 10.000 humans edicions, any 1993.

dirty bruno 1dirty bruno 2dirty bruno 3dirty bruno 4dirty bruno 5dirty bruno 6Dibuixos de Bruno Richard a dirty love autopsy . elles sont de sortie # 40? 10.000 humans edicions, 1994.

alta entropiaFull promocional de les edicions 10.000 humans. Circa 1992.

verge calavera 10verge calavera 9verge calavera 8verge calavera 7verge calavera 6verge calavera 5verge calavera 4verge calavera 3verge calavera 2verge calavera 1Disparar el sentit que enclouen els objectes. Una ocupació a la qual han dedicat temps Joseph Cornell, Hans Bellmer, Joan Brossa, the Residents o Jake i Dinos Chapman. No s’escau ací parlar de Marcel Duchamp i la llarga ombra dels seus sargits-patró. Però podem gratar un poc i trobarem les traces del pervers polimorf, del deliri i el mètode paranoic-crític de Salvador Dalí. I també els ex-vots i les relíquies, les seqüeles de la síndrome de Diógenes (el Merzbau de Kurt Schwitters) o el fetitxisme, l’amor més pur. No pegarem el bot mortal que ens transporti a la zona del cabaret, el circ, les atraccions de varietats… perquè per a nosaltres això és el costat fosc, l’antimatèria. O ens podem remetre a dada, el pop art, el surrealisme, l’art-brut. Tot art és brut.

Miquel Àngel Llonovoy no tenia cap projecte d’edició a 10.000 humans (tot i que ens havia de confeccionar un segell de goma, un primer contacte) però la seva col·lecció de juguetes espenyades (http://www.llonovoy.com) ha de mester ja fa temps un monstruari o un àlbum. L’any 1995 M.À.Ll. va compondre el mostrador de l’espai efímer Es racó de sa Calatrava, engegat pel professional del naufragi i infravalorat gestor cultural, Toni Rotger. Aquest muntatge va ser comentat amplament pels dos socis de les edicions. Les excrecències del germà Llonovoy formaren part, de llavors ençà, del magma que inspirava la proposta sobrenatural de 10.000 humans.

Les cunetes de les carreteres mallorquines recullen -barrams closos- les restes de les víctimes de la netetja ideològica del 36 i, ben tombadets al llit de rostoll, els cadàvers recents de les bèsties imprudents que immola sistemàticament la hipertrofiada societat de consum turístic. De les dues castes de despulles s’alimenten les juguetes de M.À.Ll., sublimades en la deixalla de plàstic i l’andròmina de mercat de puces.

deathisalovefacefacemarcfischernb 30606018tumblr_mimr14EkeD1rizg0no1_128053238180br_dora diamant 1Image4tumblr_mnec3w8nJQ1qfil8po1_1280Bruno_MusicListforwebbr_dora diamant 2

És probable que Bruno Richard faci sempre el mateix dibuix. I és probable que aquest dibuix sia un dibuix infinit, inabastable per definició, mal de fer delimitar el seu origen: la combinació de totes les retxes possibles i les retxes esborrades i les retxes exactament expressives i les taques irrellevants, el que una sacsejada improvisada malda per fer i aquelles retxes que un no fa. A cada superfície parasitada pels burots trobam allò improcedent i allò que sobra i allò que costa de veure i allò que excita i allò que és essencial i res hi ha que sigui essencial més enllà de la continuïtat histèrica del desig. Tot plegat un mapa que mostra exactament la seva caparrudesa per enfonyar-se dins el costat fosc, cap al deliri i cap a la desmesura. Bruno fa servir, això sí, els cossos com a objectes d’ús i com a subjectes de fortor. Els cossos són màquines extremes que canalitzen la nostra obsessió vital, les nostres fues, en ells radica la bellesa clàssica (simetria, proporció, mesura…) que ara se’ns revela en moviment i extrema, fregant la repugnància i el neguit. Hi ha qualque cosa d’urgent i desesperada en les variacions de Bruno Richard. En el seu traç decididament compulsiu, que redibuixa, solapa, superposa, taca, talla, fa nosa, tapa i treu a la llum. Hi ha una sistemàtica utilització dels seus propis recursos formals fins a la nàusea i l’excés. Tot explota contínuament i addictivament. Els dibuixos de br són hiperreals.

dirty love autopsy cobertadirty love autopsy contradirty love autopsy és una publicació de elles sont de sortie (#40?) editada per 10.000 humans edicions. 48 pàgines d’aqüarel·les sàdiques i pornogràfiques de Bruno Richard + saturació gràfica de Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic, Gary Panter, Marc Beyer i Pascal Doury. Coberta i contracoberta: polaroids amb verrim de B.R. Recompte: 48 pàgines a color + guardes + cobertes. 21x 29,7 cm. Imprès en offset l’any 1994.

Ara un breu missatge, destinat a totes aquelles criatures que es volen iniciar en l’especulació mercantil. No ens ha passat per alt que a certes llibreries i pàgines de la xarxa es ven aquesta edició a un preu commovedor (69,-€ a Elica Editions; 220,-£ a Abebooks; 260,-€ a Antiqbooks…). A 10.000 humans traginam encara amb un cert estoc, que seguim facturant segons la nostra estricta i arbitrària racionalitat comercial: 15,-€/unitat + despeses postals. Avisats.

HOLDmod colorgall colorserp 2cocell colorguinea pigTornen a sempentejar-nos les tempestes de setembre mentre els testicles de Carlos Delgado regalimen a dojo sobre els cranis dels càrrecs del Govern de les Illes Balears. Des del seu redol, el menystingut ventríloc paranormal Joan Punyet Miró parla en nom del seu padrí i mira per que res es bellugui massa. Els promotors culturals debaten, com d’habitud, sobre doblers i dignitat. El cap dels galeristes de Palma, l’ultra-pijo Xavier Fiol, critica les manifestacions reivindicatives a la seva Nit de l’Art argumentant que espenyen un event per al qual els nins artistes han estan treballant tot l’any. Això per referir-nos tan sols al que contemplam des del terrat de ca nostra. No entenem com així no hi ha més morts.

Els senyals són inequívocs: arribam a un punt d’inflexió en aquest bloc, definitivament documental, que augura la seva pròxima conclusió.

Lector fidel (del qual res esperam), ja hauràs fitat quina és la nostra única constant. L’hem afinat durant la redacció d’aquestes notes i ens durarà el que hagi de durar: sentim una atracció inesgotable cap al comportament maniàtic. Pensam que les manies són l’únic element de caràcter que val la pena conrear. O, per ser més precisos, tan sols aquells elements del nostre caràcter que assoleixen la categoria irreflexiva, obsessiva, energètica, lleugerament dolorosa i plaent de la mania són dignes de ser potenciats. Tan sols d’ells podem esperar que ens amarin, ens fixin i ens projectin cap a la implosió còsmica i la rebel·lió social. La mania arrela a l’inconscient, va més enllà dels seus símptomes (terme mèdic i peioratiu que també ens fascina: el malalt s’aferra als seus símptomes) i al seu damunt es basteixen les millors relacions humanes.

Les imatges: sèrie d’animals sostinguts preparada per servir de propaganda a les edicions 10.000 humans. 1991-2013.
Les fonts: els diaris Ara i Diario de Mallorca de les darreres setmanes (setembre, 2013); Sigmund Freud, La histèria.

jsd tarja 1jsd tarja 2jsd tarja 3jsd tarja 4L’any 1983 Antoni Amengual portava la curolla, la idea fixa i la dèria tòxica de la serigrafia. Tenia lloc i temps per a altres obsessions, però havia muntat taller a casa seva, plaça del Bon Consell de Ciutat. En topar Lluís Juncosa, li oferí de col·laborar-hi i varen encetar j’suis desolé. El propòsit era editar material propi i afí -de fet les carpetes acèfal i spirit & matter de Lluís Juncosa són produccions del taller- però les feines alimentícies imposaren el seu ritme ja des dels inicis. Gran part de les serigrafies que es feien a Mallorca en aquella època s’imprimien a ca’n Toni i portaven la seva empremta. Juncosa va deixar el taller l’any 87. Més endavant Toni Amengual s’associà amb Julià Homar que, finalment, va portar el rumb de l’empresa. Convertit en taller de retolació, serigrafia i impressió digital, ha sobreviscut fins a aquests dies apocal·líptics. Mai se sap. Totes les serigrafies editades per 10.000 humans (in extremis, enrampades, humans…) es varen fabricar a j’suis desolé.

lettre doc #21lettre doc #15lettre doc #3 contrad-p #1 keiko takedadocuments-p #3 poche à urinedocuments-p #1 ivan slàdekdocuments-p #5 paul ortloffdocuments-p #1 piotr szyhalskilettre doc #XLIIPhilippe Billé, des de l’any 1989 i durant els 90, fou l’editor del les Lettres Documentaires. Aquesta publicació, fotocopiada i distribuïda per correu, és un compendi del saber inútil que es nodreix de meravelles i manies: llistats, vestigis, pistes, relíquies, notes de lectura, descripcions, cites, notícia de fenòmens i accions excepcionals, de figures monumentals. Allà deixa constància d’aquelles pràctiques minúscules i aïllades que superen en potència gran part de les macroexposicions museístiques. Gràficament es serveix d’imatges trobades, fotomuntatges i collages. Auster i efectiu. Billé és un enciclopedista dels marges que practica la descripció precisa i s’aplica amb cura desmesurada a la recopilació de dades. On hauríem pogut embeure’ns del situacionisme rotatiu d’Al Ackerman? On trobar l’enumeració autògrafa dels llibres de Richard Bruno? Ph.B. pertany a una certa aristocràcia de la indiferència, de temperament més reaccionari que decadent, tan càustic com exempt de vertadera vocació per al mal. Va naufragar durant anys a l’aiguamoll del mail art. D’ençà l’any 2000 publica Le journal de Philippe Billé, misanthropologue. Des notes de lecture, et des notes du reste. http://journaldoc.canalblog.com/

Acompanyen aquesta entrada: les primeres pàgines de les ld #15 i #21; la darrera pàgina de la ld #3; imatges extretes dels reculls Documents Pages (revue d’informacions) #I, #III i #V pertanyent a Keiko Takeda, Ivan Slàdek, Piotr Szyhalski, Paul Ortloff i Laboratoire Pharmygiène; ld #XLII, Bruno Richard enumeració de part dels seus llibres.